Llàgrimes
En dies com avui, em penedeixo de formar part d'aquesta espècie de la qual inevitablement sóc. Veure com boscos i muntanyes que han restat impassibles durant centenars d'anys, en dos dies es veuen abocats a un mar de flames vermelles.
Ells, els arbres, amb la seva grandesa, la seva benevolència, la seva saviesa es veuen obligats a sofrir per les accions d'aquells que pensen que el món es va fer per a ells. Innocents, victimes de cables i de cremes de rostolls mal sufocades, esperaran la fi d'aquestes insignificants, però arrogants, criatures per començar de nou.
No podem evitar les llàgrimes.
Preciós i molt trist.
ResponElimina