A l'antiga Grècia, les Moires eren les encarregades de portar els fils de la vida de les persones desde l'inici fins al final.Aquelles tres filadores, sempre representades com unes bruixes velles o com a donzelles, feien la seva aparició als pocs dies de néixer la criatura, i així sabien per on guiar la seva vida.
Les Moires eren tres:
Cloto, que filava el primer fil i s'encarregava de donar la vida.
Làquesis, que distribuïa el fil i el mesurava amb la seva fusta, ella s'encarregava d'omplir de contingut la vida.
I la més temuda, Àtropos, la moira encarregada de tallar el fil de la vida. No solament tallava, sinó que també escollia la manera de com havia d'acabar aquesta.
Les tres eren temudes fins i tot pels déus.
Més recentment, tots temem, o com a mínim ens preocupa, quelcom més proper a tots nosaltres i que ens rodeja constantment, la Natura.
La Mare Natura ens a donat l'oportunitat d'existir, de néixer, de créixer, fins i tot ens ha deixat fer el que ens ha donat la gana.Tanta "festa" de deixar fer, sembla ser que ja li ha tocat la punteta del nas i ha decidit fer el paper de Àtropos i començar a tallar fils.
Lamentablement en aquests últims anys s'ha aixecat amb moltes ganes de treballar.
M'inquieta molt no saber quins són els patrons pels quals decideix tallar uns fils o d'altres. Són massa seguits i massa impactants, Indonesia, Pakistan, Haití, Japó...
