dimarts, 12 d’abril del 2011

Canvi, canvis, canvis...

He us aquí el meu gran desitg.

Canviar: Sofrir una transformació, esdevenir una altra cosa.

Això mateix es el que vull, canviar i transformar la meva vida.

Preguntes que es fan i aconsegueixen activar necessitats, que malgrat tenir-les, no es mostraven tan sovint i tan clarament.

Una corbata que m'acompaña cada dia, una "eina", una "amiga" que mai s'allunya i que en un bon punt deixa de ser una "amiga" per esdevenir una forca que tiba cap amunt o un pes que tiba cap avall.


Un color que forma part de les meves creences ara es posa en contra meva, reclamant els seus origens a la meva ment.




Una ciutat que em mira cada segon, l'aire d'aquesta ciutat que bombeja els meus pulmons i aquest so, aquest murmuri constant al que a vegades diem, soroll.

 
 
L'únic que no vull canviar, la teva companyia. Aquesta compañia que es la que em dona forces per continuar carregant aquest pes i que sap que aviat cambiaran les coses.



 El meu plaer per al vostre plaer, No gracies.

Millor dit:

El meu plaer per al nostre plaer.

diumenge, 20 de març del 2011

Qui talla els fils?

A l'antiga Grècia, les Moires eren les encarregades de portar els fils de la vida de les persones desde l'inici fins al final.

Aquelles tres filadores, sempre representades com unes bruixes velles o com a donzelles, feien la seva aparició als pocs dies de néixer la criatura, i així sabien per on guiar la seva vida.

Les Moires eren tres:

Cloto, que filava el primer fil i s'encarregava de donar la vida.

Làquesis, que distribuïa el fil i el mesurava amb la seva fusta, ella s'encarregava d'omplir de contingut la vida.



I la més temuda, Àtropos, la moira encarregada de tallar el fil de la vida. No solament tallava, sinó que també escollia la manera de com havia d'acabar aquesta.

Les tres eren temudes fins i tot pels déus.

Més recentment, tots temem, o com a mínim ens preocupa, quelcom més proper a tots nosaltres i que ens rodeja constantment, la Natura.


La Mare Natura ens a donat l'oportunitat d'existir, de néixer, de créixer, fins i tot ens ha deixat fer el que ens ha donat la gana.

Tanta "festa" de deixar fer, sembla ser que ja li ha tocat la punteta del nas i ha decidit fer el paper de Àtropos i començar a tallar fils.

Lamentablement en aquests últims anys s'ha aixecat amb moltes ganes de treballar.

M'inquieta molt no saber quins són els patrons pels quals decideix tallar uns fils o d'altres. Són massa seguits i massa impactants, Indonesia, Pakistan, Haití, Japó...


dissabte, 12 de març del 2011

Con los Pies Mojaos

Pues sí, así he pasado todo el día, con los pies mojaos.
La lluvia, ese elemento que tanto me gusta y que en unos meses tanto añoraré, ahora se apodera de mi primer post.

También se ha apoderado de mis zapatos, de mi ropa y de mis dedos, los cuales empiezan a tener un tono rosado y estan deseando, al igual que los zapatos, un buen secado. Sólo les digo que queda ya poquito para que ese momento llegue.

Y que, al igual que una toalla abrazará mis pies mojaos, deseo abrazar con todas mis fuerzas a la primera lectora de mi blog, Cristina.

Gracias por motivarme cariño.